L'habitatge s'integra en un solar de molt desnivell que ja disposa d'un esglaonat preexistent,  fet que condiciona en gran mesura la configuració del projecte, que intenta, al seu torn, adaptar-se al màxim a aquest terreny.

Formalment el projecte queda definit per unes safates horitzontals de formigó que es projecten des de l'esglaonat del terreny cap a les vistes de la ciutat. 

Una làmina d'aigua en la cota més alta del terreny serveix per configurar un accés espctacular a l'habitatge i emmarcar tota l'àrea metropolitana de de la ciutat de Barcelona. Per sota d'aquest accés es va desenvolupant el programa més convencional de la casa; per sobre, una planta amb un gran voladís observa gairebé flotant un paisatge de somni.

ps